18.7.15

Textos del Fòrum per la Ruptura Democràtica (primavera 2015)


Durant la primavera de 2015, vam tenir algunes trobades de debat polític entorn al moment. Vam impulsar un espai amb el nom de Fòrum de la Ruptura Democràtica. La estratègia per guanyar el canvi, Podem i la unitat popular han estat els principals motius de discussió. A continuació es publiquen els materials d'aquests debats:  
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 DOCUMENT DE DEBAT DE 13 DE MARC DE 2015
 PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNITAT POPULAR I LA FORMACIÓ D'UNA DIRECCIÓ REVOLUCIONÀRIA A CATALUNYA EN LA PERSPECTIVA DE LA RUPTURA DEMOCRÀTICA 

A- La situació política: ruptura democràtica o reforma

Avui és possible i necessària la ruptura democràtica a Catalunya, Espanya i Europa. Si aquesta es concreta o no, pot decantar el curs del Món, cada vegada més multipolar i sotmès a la generació de caos per part de la superpotència en declivi que se sosté com a tala través del dòlar en tant que moneda de pagament internacional, el controls del petroli i altres recursos estratègics i la superioritat militar armamentística. El cicle polític-electoral de 2015 és clau. La victòria de Syriza a Grècia aquest gener i la seva impugnació de la Troika i la renegociació de la qüestió del deute 

Els països del sud d'Europa han esdevingut un esglaó dèbil de la dominació capitalista. La frustració d'expectatives de la gran majoria de la societat debut a la gestió de la crisi, la subordinació a través del deute i el nou paper dels països del sud d'Europa en la divisió internacional del treball, units a la descomposició i manca de capacitat de regeneració a curt plaç d'unes elits estancades i corruptes, fan que avui s'obri un escenari on la ruptura democràtica està a l'ordre del dia.

B- La construcció de la unitat popular

La construcció d'unitat popular es dóna a partir de la mobilització popular dels darrers anys contra l'austeritat, la corrupció i pel dret a l'autodeterminació dels pobles. Els sectors de joves precaritzats provinents de les classes mitges protagonitzen aquest  impuls rupturista d'una ampla majoria de la societat.  

A Espanya el 15M i la demanda de democràcia real va ser el símptoma i proveir d'elements polític-culturals fundacionals a aquest nou espai polític que la indignació, la mobilització social i la retirada dels grans partits socialdemòcrates han generat.

Aquest espai l'ha ocupat avui principalment PODEM, encara que hi persisteixin una sèrie diversa d'expressions. L'escenari és de construcció d'un nou espai i recomposió de les forces populars d'aquest país entorn seu. La construcció de la unitat popular es farà entorn a un projecte polític de quin país volem construir i que requereix una ruptura democràtica amb el règim del 78 en una triple dimensió política, sòcio-econòmica i nacional.

Aquesta unitat popular requereix la participació dels sectors populars de tradició obrera. L'atur i precarietat massius fan difícil l'articulació política de la classe treballadora com a tal perquè jugui un paper protagonista. Experiències com les Marxes de la Dignitat són el gresol con es pugui refundar el moviment obrer.

C- La formació d'una direcció revolucionària

La victòria de la unitat popular en el cicle polític-electoral pot abocar-nos a haver de governar per resoldre els problemes més urgents de la ciutadania, consolidar a l'oposició un projecte o bé que el projecte rupturista sigui derrotat per alguna combinatòria de cooptació/repressió. En qualsevol dels escenaris,  la conducció política d'una victòria rupturista o d'una eventual derrota política, és necessari construir una direcció revolucionària que sigui capaç de fer-hi front.

La construcció d'una direcció revolucionària no es decreta ni s'improvisa. Necessita formar-se. És per això necessari construir un debat, que fugeixi del dia a dia pràctic, però que no defugeixi la pràctica en favor de l'abstracció teoritzant. Que no sigui només pràctic o de reflexió sobre la pràctica. Sinó de reflexió de la pràctica amb perspectiva revolucionària. És el debat col.lectiu el que genera perspectiva, estratègia comuna i genera necessitat d'aprofundir i construir instruments per desenvolupar-la.

És per això, que pensem que cal construir un espai on trobar-nos, discutir i contrastar, sense la urgència del dia a dia, complementar punts de vista i sotmetre les pròpies conclusions a un debat col.lectiu, basat en la diversitat d'experiències.

Proposem una trobada mensual, el FÒRUM  per la RUPTURA DEMOCRÀTICA per anar construint aquest espai de debat i construcció de proposta política

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 DOCUMENT DE DEBAT DE 24 D'ABRIL DE 2015
 

1- L'activació ciutadana, i el poble com a subjecte polític

El procés mobilitzador que s'ha produit aquests anys de reacció a les polítiques d'austeritat de gestió neoliberal de sortida de la crisi ha, efectivament, assentat les bases polítques del poble  com a subjecte polític, produint un imaginari, un llenguatge i unes pràctiques on s'hi reconeixia com a tal i que s'han articulat en la contradicció ciutadania-polítics i banquers, 1%-99%, poble-casta.

Els  subjectes polítics es construeixen i tenen existència en la seva  activitat, en la seva manifestació. El motor de la construcció popular  ha estat la mobilització, el conflicte que ha tingut per protagonista  una majoria social interclassista, en especial d'un activisme urbà i  procedent de les classes mitges castigades per la crisi, conscients de  tenir un pitjor futur que els seus progenitors i sotmeses a la  precarietat, i l'ús de tècniques comunicatives i organitzatives  vinculades al canvi de paradigma comunicatiu. 

El poble front al règim del 78 que entra en una crisi política: ja no representa el poble; sòcio-econòmica: no dóna solucions satisfactòries a la majoria del poble per organitzar la seva vida, i nacional: deixa de ser un acord acceptable per a la convivència dels diferents pobles de l'estat.

A Catalunya una part de les elits, com ja havien fet en el tardofranquisme, es desmarquen del règim sumant-se a la idea d'activació de la ciutadania/del poble front al règim, a través de la idea d'ndependència nacional com a ruptura amb el règim i canalització del descontent. El problema no es presenta com d'oligarquització de la vida social i politica, sinó d'opressió nacional. Es parla de sobirania, mentre s'impulsen polítiques d'austeritat i en favor de  les oligarquies.
Després de diverses experiències, es pot dir que Podem és la principal expressió política d'aquest procés en el cicle electoral de 2014-2015. L'hàbil política comunicativa de combinació de mitjans, l'estratègia d'inflació d'expectatives i la construcció d'un lideratge articulador l'han situat com a principal expressió i representant del corrent polític de fons que s'ha anat constituint aquests anys.

2- Limits de l'estratègia de Podem

Aquests mesos hem assistit a la  necessitat de Podem -i en part també de les candidatures de confluència municipal- de construïr-se, de lliurar-se a una estratègia d'inflació d'expectatives i de seducció de sectors centristes, així com a l'opció de donar centralitat a la política mediàtico-televisiva. L'activitat mobilitzadora, que ja mostrava signes clars d'esgotament, ha estat substituïda per l'activitat de representació político-mediàtica. Com deia l'Enric Juliana, per l'espera amb el vot entre les dents.

La concreció de l'estratègia anunciada per Josep Oliu (hace falta un Podemos de derechas) en la promoció i emergència de Ciutadans com a element regeneracionista de recanvi, sumat a l'assetjament mediàtic i a la decissió dels grans mitjans de tallar-li el pas  posa un sever límit a Podem.

Pres de la dinàmica mediàtica, on ja no pot portar la iniciativa, i en competència per una centralitat que ja no es definiex des de la ciutadania activa articulant poble, sinó en funció de debats político-mediàtics, el perill és que Podemos vagi allunyant-se d'aquesta centralitat amb radicalitat definida en el conflicte,, mentre aquest poble construït en oposició a l'oligarquia financera vagi diluïnt-se en tant que idea sense realitat material en què tenir suport.

3-  Construcció de poble i d'unitat en la mobilització, en el conflicte amb l'1%

La única manera de contrapesar aquesta mesura és reprendre la construcció de poble com a realitat, subjecte polític actiu, i això només es pot realitzar en la pràctica, en la realitat i no en la seva representació.

Cal reconnectar amb les expressions que han quedat d'aquest procés i articular-les políticament en un procés mobilitzador que mantingui viva la idea de la confrontació poble-oligarquia i de centralitat amb radicalitat basada en els drets.

La peculiaritat catalana i el fet que la construcció del projecte nacional germà de Podem encara estigui per definir-se, ens podria donar marge per fer una experiència que pugui servir d'inspiració perquè Podemos a nivell de tota Espanya surti del cul de sac estratègic  en què s'ha ficat.

Articles sobre el moment polític: