Hem
repetit que el cicle político-electoral de 2015 és una oportunitat
única per traduir la indignació i la mobilització populars àmpliament
majoritàries contra la gestió de la crisi sobre la base de garantir els
beneficis d'una molt minoritària i poderosa oligarquia financera a
costa del sofriment de la majoria de la ciutadania, condemnada a
l'atur, a la privació, als desnonaments, a les retallades i a viure
sense esperança.
Que
el 15M i la mobilització ciutadana van donar lloc a un cicle de
mobilització i lluita que van fer arrelar als caps i les ments de la
majoria social a Catalunya i a Espanya una idea: que una democràcia
real, on les persones i les seves necessitats estiguessin al centre del
debat públic i no fóssim meres mercaderies en mans de polítics i
banquers, era possible.
Que
l'experiència de l'emergència de la candidatura de PODEMOS a les
eleccions europees demostrava que sí que es podia, també en el terreny
político-institucional, girar la truita i donar el cop de gràcia a un
règim polític en descomposició. Les experiències municipalistes
d'unitat popular, un any després, ratifiquen i amplifiquen aquesta
possibilitat. I abonen la por de les elits: la por que els comptes i
les decisions que han pres siguin auditades. Que la ciutadania, que la
gent, prengui les regnes de les seves vides.
I
que PODEM és un instrument de la ciutadania, una palanca de canvi, no
una estructura que vulgui anar fent i anar acumulant força, agafant
experiència.. És una expressió d'un moviment profund d'impugnació i de
canvi de les classes populars d'aquest país.
I
és que a PODEM tenim un repte molt important. No hem arribat fins aquí
per convertir-nos en un espai polític més, per fer canvis cosmètics, o
aportar una nota de color, una nota generacional i simpàtica. Hem
arribat per guanyar, perquè la por canviï de bàndol i els qui han
segrestat la democràcia i s'han venut el país i el nostre futur siguin
desallotjats de les institucions.
Els
errors es paguen cars i n'hem acumulat uns quants col.lectivament:
L'afebliment de la mobilització i l'organització popular fan que avui
el moviment de canvi estigui viu als cors i als caps, però no tant als
carrers i a les places. La prioritat de construir instruments
mínimament eficaços per afrontar el cicle político-electoral sobre la
necessitat d'articular políticament una ampla aliança pel canvi. La
consegüent necessitat d'incorporar el bagatge polític i organitzatiu de
les forces populars i polítiques tradicionals, amb tots els seus
actius, però també de tots els seus passius.
Sigui
com sigui, el moment de canvi és ara, quan la finestra d'oportunitat,
quan l'escenari constituent, és obert. Les coses podien haver estat
d'altra forma o no, però el cas és que el 27 de setembre hi ha
eleccions a Catalunya. Dos o tres mesos després tindrem eleccions
generals. La possibilitat del canvi es juga ara i és hora de mullar-se,
de jugar-se-la. No hi ha més temps. És en aquest context que
instrumentalitzar crítiques, a voltes justes i inclús compartides, per
alimentar interessos parcials és irresponsable.
No
es pot guanyar un canvi a Espanya si Catalunya no n'és motor. Per la
seva dimensió demogràfica i pel seu dinamisme, per les múltiples
contradiccions polítiques que acumula, Catalunya i en especial l'Àrea
metropolitana de Barcelona estan a l'avantguarda dels canvis. Guanyar
Barcelona pel canvi amb Ada Colau ha estat un cop molt dur per les
elits, una batalla molt important. La disputa de la Generalitat i del
sentit del projecte de país n'és una altra batalla decisiva per fer
possible un canvi a Espanya i a Europa.
No
es pot guanyar políticament a Catalunya sense un projecte nacional que
arreli a la realitat de Catalunya i doni sortides a l'anhel popular de
ser un subjecte sobirà. Un projecte nacional de les classes populars
on Catalunya, i la consigna d'independència, deixin de ser un sentiment
abstracte i un mantra en mans dels que es venen el país i malmeten les
nostres vides. Catalunya som nosaltres: cadascun dels seus ciutadans i
ciutadanes, les nostres vides i el nostre futur.
Aquests
són els motius pels quals necessitem un instrument polític per disputar
aquesta batalla del 27S i assentar les bases de la recomposició de les
forces populars a Catalunya. I això és el que esbossa Catalunya Sí Que
Es Pot. És per això que penso que s'ha de votar SÍ en la consulta que
fa PODEM entre el 23 i el 25 de juliol per decidir si seguim per aquest
camí que apunta la confluència.
