Samir Amin, Michel Collon... a Barcelona

Tindrem la oportunitat d'examinar un món en crisi amb alguns aguts analistes de la talla de l'economista Samir Amin, el periodista Michel Collon i el líder del moviment pacifista als EUA, John Catalinotto entre d'altres.

En aquestes jornades, discutirem la relació intrínseca entre la globalització neoliberal i la guerra, farem prospecció dels escenaris que s'obren en aquest final d'etapa històrica i discutirem estratègies per un món amb pau i justícia social.

PAU, GUERRA I NEOLIBERALISME
- La guerra com a clau de volta del capitalisme global -

Dijous 27, Divendres 28 de novembre i Dilluns 1, Dimarts 2 de desembre

Lloc: Auditori de l'Edifici UPF-Rambla
La Rambla, 30-32 (entrada per Plaça Joaquim Xirau)
Metro L3. Parada Drassanes
Organitza: FUNDACIÓ PERE ARDIACA
Col.labora: Associació Catalana per la Pau (ACP), Fundació Pau i Solidaritat-CCOO, Món-3
Dóna suport: Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Dijous, 27 de novembre a les 18.45h
Presentació:
Xavier Badia, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya
Luis Juberías, Fundació Pere Ardiaca

Dijous, 27de novembre a les 19h
Després de Bush, quina política de guerra dels EUA
Michel Collon, periodista i investigador (Bèlgica)
Presenta: Jordi Ribó, President de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO

Divendres, 28 de novembre a les 19h
La crisi econòmica i les resistències populars, obstacles per a les guerres de conquesta dels EUA
John Catalinotto, de l'International Action Center (EUA)
Presenta: Xavi Cutillas, Responsable de l'Àrea Internacional del PCC i President de la Associació Catalana per la Pau (ACP)

Dilluns, 1 de desembre a les 19h
Europa: entre l'acció per la pau i la lluita interimperialista
Daniel Cirera, Fundació Gabriel Péri i MPP (França)
John P. Neelsen, Professor de la Universitat de Tübingen, membre del Consell Científic d'ATTAC i membre de la Fundació Rosa Luxemburg (Alemanya)
Willy Meyer, eurodiputat d'IU i membre del GUE
Presenta: Toni Barbarà, membre del Secretariat del Partit de l'Esquerra Europea

Dimarts, 2 de desembre a les 19h
Guerra i neoliberalisme. Estratègies per la pau
Samir Amin, economista i President del Third World Forum amb seu a Dakar.
Presenta: Àngels Martínez Castells, doctora en Ciències Econòmiques i patrona de la Fundació Pere Ardiaca

Fòrum Social Europeu. Malmö 2008. Treballant per un altre món possible

Després de Florenzia 2002, Paris 2003, Londres 2004 i d'Atenas 2006, per primer cop un país nòrdic feia d'anfitrió d'un Fòrum Social Europeu. Va ser a la sueca i sudenya Malmö, governada per una coalició d'esquerres - socialistes i partit de l'esquerra- els dies 20 i 21 de setembre que va conbregar unes 13.000 persones entre debats, concerts i activitats culturals de tota mena. Sindicalistes, persones vinculades a ONGs i entitats diverses, socialistes, comunistes, cristians, així com joventut amb voluntat de fer un món més just i solidari. Un bon grapat d'activistes, que, malgrat tot, no arribaven a les previsions de 20.000-25.000 que s'esperaven.

Sota el lema "Poder per a la gent - contra el capitalisme i la destrucció mediambiental-. Un altre món és possible" es desplegava un programa kilomètric , on la majoria de debats es realitzaven en paral·lel, que hauria costat dies d'estudiar i que estava esponsoritzat per organitzacions diverses de la societat sueca: la central sindical: la LO, el Partit Socialdemocrata i el Partit de l'Esquerra, entre d'altres.

Entre els debats als que vam poder assistir destaquem: assemblea feminista, taller sobre models de capitalisme europeu des d'un punt d'analisi marxista, assemblea de moviments per la pau, taula rodona sobre la privatització de serveis públics, debat sobre el dret a l'habitatge a Europa, salari mínim i renda bàsica.

Vam tenir la ocasió de trobar-nos amb companys/es de Suècia, Dinamarca, França, Bèlgica, Alemanya, Ucraïna, Bielorússia, Itàlia... amb qui vam intercanviar informacions i anàlisis. Un dels aspectes més destacats del Fòrum avui és el ser un espai de trobada i coordinació de moltes xarxes socials i sindicals europees. Vam caminar plegats, darrera la pancarta del Partit de l'Esquerra Europea i el Partit de l'Esquerra de Suècia durant la maratoniana i trangresora manifestació de 8 km i 6 hores creuant la ciutat de punta a punta. En acabar, un concert intercal.lat d'intervencions de l'organització en una clariana d'un parc arbrat, i, per continuar una ballaruca de germanor a un cèntric local de la ciutat que organitzaven des de l'organització local de la joventut del Partit de l'Esquerra suec .

Ahh... i va quedar una fita marcada: el Fòrum Social Mundial de Betlem (a Brasil) l'any 2009, amb l'assignatura pendent de tota l'esquerra i especialment de l'esquerra transformadora, de començar un profund debat sobre la necessitat de repensar aquests fòrums per fer-los menys dipersos i amb la capacitat de ser un fòrum de les alternatives per construir un altre món, en comptes de ser només, i no és poc, el fòrum de la crítica i les explicacions de les calamitats del capitalisme, que ha estat en la seva primera etapa , però necessitem que faci aquest salt qualitatiu. Pensem que els comunistes d'arreu del món tenim un repte molt important i que hem de saber assumir.

---

Declaració Final de l'Assemblea de Moviments Socials .

Acordat el 21 de setembre del 2008. Foro Social Europeu. Malmö

2009: To Change Europe

On the European level, we are witnessing a liberal and anti-social front on all domains: economic financial crisis, price increases, food borne illness crisis, privatization and disassembly of public services, movements against work reform, decisions of the European Court of Justice, dismantling of the Common Agricultural Policy, reinforcement of Fortress Europe against migrants, weakening of democratic and civil rights and growing repression, economic cooperation agreements, military intervention in external conflicts, military bases… all this in a world where inequalities, poverty and global and permanent war are increasing day by day.

In this context of global crisis, we want to reaffirm that alternatives do exist for global justice, peace, democracy and environnement. We, the European social movements gathering in Malmö, have committed on a common agenda in the way to lead the fight for "another Europe" and Europe based on the people’s rights.

1. On the social issue:

We launch immediately a COMMON EUROPEAN CAMPAIGN against UE social and labour policies, fisrt to oppose specifically the EU directive on working time and UE decision on migrant labour. This campaign will have different steps (ex: December the 6th in Paris) and includes the objective of a massive joint mobilization at European level as soon as possible. As a second step, we build up a large, inclusive and strategic conference/counter-summit of all the European social movement, in Brussels in March.

2. Contra la Guerra i contra la OTAN:

we call a large demonstration in April the 4th in Strasbourg/Khiel, centre of celebration of the 60th anniversary of NATO, to say “stop NATO” and dissolving this terrifying tool of war. In the same day we call demonstrations in all countries in Europe. We propose the WSF in Belem to declare the 4th of April a day of international mobilisation against Nato.

3. Contra la crisis climàtica:

we call for a global day of action on climate on december 6th during the Poznan summit in Poznan itself and al other the world. We are calling for a massive international mobilisation next year to make the critical Kopenhagen talks in December 2009

4. Contra el G8:

In july 2009, the Sardinian and Italian social movement will invite all movements to come to Sardaina where the G8 sumitt will be held in la Maddalena island to protest against G8 and its policies and to present our alternatives for global justice, peace, democracy and environnement.

Escrit per Luis Juberías, Albert Company i Quim Cornelles

Publicat a l'Avant (www.avant.cat) de novembre de 2008, núm 967.

Entitats i moviments, pal de paller de la UPEC

L'11 de novembre de 2004 un grup de persones catalanistes i d'esquerres de diferents sensibilitats, provinents del món associatiu, sindical, acadèmic i polític, i preocupades per donar canals perquè les voluntats de canvi social tinguessin un impacte en la realitat concreta, funden la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), amb dos objectius:

a) l'impuls d'una orientació d'esquerres de les polítiques públiques, davant les polítiques neoliberals que implicaven que com més creixíem, menys ens acostàvem als nivells de benestar i justícia social dels païssos més rics d'Europa.

b) la contribució a la creació d'una cultura democràtica d'esquerres davant la manca d'espais d'intercanvi, reflexió i debat entre les esquerres polítiques i socials en la lògica de la construcció d'un projecte estratègic d'esquerres per Catalunya.

De fons, un marc de recuperació de la memòria històrica anti-franquista i de les tradicions dels i les republicans, anarquistes, socialistes, comunistes que van ser perseguits i oprimits per la brutal dictadura, així com la convicció que els canvis profunds en un sentit de major llibertat i igualtat, no són fruit de la inèrcia, sinó de l'acció continuada en el temps de les persones organitzades, de la mobilització quotidiana d'una majoria crítica d'esquerres.

Sota aquests principis vam organitzar la primera edició de la UPEC l'estiu del 2005 amb en Vicenç Navarro com Rector i am una munió d'entitats de diversa naturalesa com a promotores. Avui en formen part del projecte i participen en el seu Consell Social 34 entitats entre sindicats, associacions d'estudiants, organitzacions polítiques juvenils, fundacions d'esquerres, entitats ecologistes, organitzacions d'esplais i escoltes laïques, organitzacions ecologistes, antiracistes, de recuperació de la memòria històrica democràtica i d'economia social. La societat progressista catalana organitzada, com diu el nostre rector Jordi Serrano, és el pal de paller de la UPEC.

Però què és la UPEC? Un espai de trobada, un fòrum d'aprenentatge i debat, un node de relació diferent, allunyat de les inmediateses de l'acció i el treball quotidià de les organitzacions, un lloc per posar sobre la taula debats que anem deixant al calaix dia rere dia, per intercanviar experiències i reflexions i prendre nota, per a la discussió ideològica en positiu. Un nexe intergeneracional i interdisciplinar on els uns aprenem dels altres per construïr, per avançar.

La UPEC s'estructura en un programa de jornades de debat que aquest any seran del 7 a l'11 de juliol i que estan envoltades d'accions culturals de tota mena en concurs amb associacions de joves creadors, i potenciant l'expressió artística del nostre poble en les seves diferents vessants. Al voltant d'aquest event central s'impulsen iniciatives en col.laboració i amb l'experiència i els debats que tenen plantejades les organitzacions sobre el treball que desenvolupen.

Organitzacion sindicals
Comissions Obreres - CCOO
Unió General de Treballadors - UGT
Acció Jove - Joves de CCOO
Avalot

Fundacions progressistes
Fundació Cipriano García
Fundació Catalunya Segle XXI
Fundació Ferrer i Guàrdia
Fundació Josep Comaposada
Fundació Josep Irla
Fundació l'Alternativa
Fundació Pere Ardiaca
Fundació Rafael Campalans
Fundació Terra
Fundació Nous Horitzons
Associació Catalana d’Investigacions marxistes
Escola Lliure El Sol

Associacions d'Estudiants
Associació d'Estudiants Progressistes - AEP
Associació de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC

Associacions juvenils d'Educació en el Lleure
Acció Escolta de Catalunya
Casals de Joves de Catalunya
Esplais Catalans
Moviment Laic i Progressista

ONGs Progressistes
Cooperacció
Associació Catalana per la Pau
Món-3

Organitzacions polítiques juvenils
Joventut Socialista de Catalunya
Joves d'Esquerra Verda – JEV
Col·lectius de Joves Comunistes - CJC-Joventut Comunista

Altres
Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC
SOS Racisme
Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya
Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya
Entorn SCCL

Més informació a www.upec.cat

En marxa la UPEC 2008

Aquest any la UPEC tindrà lloc entre el 7 i l’11 de juliol del 2008 a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

Pots descarregar-te el programa a:

http://www.upec.cat/mm/File/programa%20UPEC%202008.pdf

També es destacable, que a més de les activitats culturals del 7 i l'11, organitzem l'exposició Niemeyer 100x100 al pati maning i l'exposició d'art mural al metro durant tot el mes de juliol.

Com a novetat d'enguany es regalarà una samarreta de la UPEC a aquelles persones que facin la seva inscripció a totes les jornades.

Els rics socialitzen les pèrdues, el treball sofreix la crisi

A EEUU, la Reserva Federal (FED) proporciona liquidesa acceptant com a garantia valors hipotecaris de difícil cobrament. El govern anglès ha anunciat que intercanviarà valors hipotecaris (afectats per la crisi de les subprime) per valors del tresor, respaldats per l'Estat, i per tant per tots els contribuents. En aquest sentit va sobtar la nacionalització del Northern Rock, un banc afectat per la crisi de les subprime, obviament per posar-lo en mans privades un cop sanejat. Business Newsweek fa uns mesos parlava cínicament de socialisme corporatiu.

I és que quan venen les vaques flaques, quan el pànic s'apodera del sistema financer, els liberals ja no veuen amb mals ulls al govern. En comptes d'això, criden els estats a intervenir i a fer injeccions de liquidesa molt importants per evitar col.lapses financers i fi del crèdit. Més encara, s'apressen a aplaudir els rescats dels actius en risc. La socialització de pèrdues es posa a l'ordre del dia. Es posa en marxa una forma d'acumulació de capital que es basa en l'expoli directe i cru de la resta de la societat, a l'estil del que han estat els processos d'acumulació primitiva del capital que precedien al mode capitalista de producció deixant en mans d'uns els mitjans de producció i als altres només amb la seva força de treball, i que és propia d'un extremat parasitisme del capital.

El procés que ens portaria a aquesta fallida de la solidesa dels títols de valor arreu, té a veure amb el procés de financiarització de l'economia- il.lustrada pel fet que avui les transaccions financeres són infinitament superiors a les comercials. Els bancs van deixar de registrar el seus prèstecs als llibres, securitzant-los de manera que creaven títols de valors secundaris que venien a tercers, que suportaven el risc d'impagametn. El que en realitat va passar va ser a) que el risc va passar a estar incorporat en multitud de productes financers i globalitzant-se fent el sistema més inestable, b) es va generar un problema de risc moral: els bancs, en traslladar a tercers el risc d'impagats i no suportar-lo directament, poden fer prèstecs sense exigir garanties de pagament c) les empreses de rating, que evaluaven el risc dels títols de valor, no tenien informació fefaent i actuaven en col.lusió amb les institucions financeres per infraevaluar els riscos. d) la capacitat dels bancs per generar títols de crèdit sense respaldament i el risc moral- al qual hem de sumar un tipus d'interès molt baix que incitava a l'endeutament- ha provocat una inflació brutal de títols de valor, produïnt una bombolla, que en esclatar i en adequar-se a l'economia real subjacent, ha extés la inflació a tota la economia.

I per tant, els treballadors i treballadores pagarem la crisi, entre altres coses- deixem de banda l'escasetat de productes primers-, per:

a) Amb els impostos de tots i totes, i principalment per les rendes del treball, estan assumint el risc o les pèrdues dels títols de valor més fràgils. Estan fent plans de salvament de situacions que han estat provocades per actituds irresponsables.

b) La inflació de la massa monetària (incrementada pels títols generats per les finances estructurades) sumada al fet que els salaris no creixin (paradoxalment s'acusa la demanada d'increment salarial de ser font d'inflació) fa que els salaris tinguin menys poder adquisitiu.

c) Els principals inversors als mercats secundaris de valors amb risc són els plans de pensions privats. Els treballadors i treballadores que invertissin en accions de qualsevol tipus, i, en especial, d'alt risc, han perdut.

d) La contracció del crèdit derivada de la inestabilitat, la desconfiança i la reestructuració dels actius per assumir les pèrdues, frena l'activitat econòmica i provoca una reducció de la ocupació i per tant un augment de l'atur.

e) Els treballadors i treballadores que estaven hipotecats han vist disminuïr el valor del seu pis, alhora que han de pagar uns interessos molt superiors (gràcies a l'EURIBOR i a la restricció del crèdit).

Article per l'Avant de juny del 2008 (www.avant.cat)

EURIBOR i precarietat de vida

Puja l'EURIBOR i, per tant, puja la factura de les hipoteques. La pujada del mes de març, quan aquest índex va assolir el 4'6%, va representar una pujada de 42 euros per a les quotes d'aquelles hipoteques mitjanes que fins llavors es pagaven a 800 eurosAl mes d'abril, l'EURIBOR, és a dir, el tipus d'interès a què els bancs estan disposats a deixar-se diners entre ells a un any a la zona euro, ha tornat a pujar- en un 0,499- respecte al mateix període de l'any anterior. L'EURIBOR a dotze mesos és la referència pel càlcul de l'interès de les hipoteques.
Aquest índex (abril 4,752) és el mínim a partir del qual es deixa capital. Aquest mínim ha estat calculat, al seu torn, sobre l'interès oficial que fixa un Banc Central independent- o sigui, no controlat democràticament- que prioritza, davant la crisi, mantenir una baixa inflació en comptes d'estimular el creixement i l'ocupació- missió que, a diferència de la Reserva Federal dels EEUU, no consta entre els seus objectius. El tipus d'interés que manté i es nega a rebaixar el Banc Central Europeu és del 4%.
Sobre aquest tipus d'interés opera l'augment de risc que suposa concedir un crèdit a causa de la crisi financera d'abast mundial (no és la primera), que, per primer cop, té com a centre als EEUU. La desconfiança es tradueix en una restricció del crèdit i un augment dels tipus als quals es presta capital.
Qui pagarà la crisi?
A Espanya, on la majoria de la gent, esperonada pels baixos i estables tipus d'interés dels darrers anys, havia subscrit hipoteques de tipus variable, la pujada de l'EURIBOR és una notícia de precarietat, d'augment de precarietat. I això per la confluència de dos factors. D'una banda, l'estancament dels salaris i la seva pèrdua de poder adquisitiu, l'augment de les desigualtats i el deteriorament de les rendes del treball en la renda nacional. De l'altra, l'enorme pes que té l'habitatge en la renda disponible dels espanyols, a causa dels alts preus immobiliaris (segons el FMI sobrevalorats en un 20%) i que correspon bàsicament a través del pagament d'hipoteques.
L'augment dels interessos de les hipoteques suposa més precarietat, més precarietat significa més fallides i incapacitat de pagament, més desnonaments, i, finalment més restricció creditícia i un nou augment de l'EURIBOR, i, per tant, de les hipoteques. Els treballadors i treballadores som i serem arreu els més perjudicats per la crisi financera. Les polítiques neoliberals acompanyaran i no pal.liaran l'efecte antipopular de la crisi. Mentrestant, els bancs espanyols anuncien beneficis extraordinaris i no pateixen directament les fallides hipotecàries, ja que han transferit el risc a tercers operadors en els mercats secundaris, però aquesta és una altra història.

Publicat al periòdic mensual l'Avant de maig del 2008 (www.avant.cat) i a la revista Viladecans, Punt de Trobada núm. 11

EL VOT ÚTIL: ICV-EUiA

Cal que els treballadors votem útil :

1- contra la dreta dels oligarques (la que només sap atiar la por amb els immigrants, treure l'espantall d'ETA fins a la sopa, treure a passejar els cures, i proposar mesures antipopulars- neoliberals- embolcallades en un discurs populista i neofeixista), per la democràcia.

2- a favor de la pluralitat de les esquerres (per evitar que des d'un govern amb majoria absoluta s'acabin fent les coses del del "ordeno i mando" i s'acabi fent més cas als sectors oligàrquics i de l'alta burgesia abans que atendre les necessitats de la majoria. Perquè el govern i el parlament s'escolti a la societat i perquè les persones del poble, organitzant-nos i votant cada dia, podem protagonitzar el nostre present i el nostre futur. Perquè s'avanci en el reconeixement i normalització de la pluralitat de l'estat i la relació federal dels seus pobles.

3- per impulsar polítiques de drets i polítiques socials que beneficiïn a la majoria, per fer recular la tendència a l'augment de les desigualtats socials, perquè els qui més tenen més paguin i podem finançar una millor sanitat pública, una millor escola pública democràtica i laïca, per millorar els salaris i les pensions, per reduïr la sinistralitat laboral, per un model econòmic més just i menys depredador amb la natura.

4- perquè les persones de les classes populars, les persones del poble tinguin més poderPerquè ens calen Treballadors i Treballadores al Congrés!

Execució de l'excomunió ja!

Aplaudeixo la iniciativa que està duent a terme IU per l'apostasia massiva, de manera que la jerarquia eclesiàstica no compti amb les nostres dades i ens consideri membres de la seva organització.

De tota manera jo m'estalvio el apostatar, reclamo l'execució del decret d'excomunió als qui estigui inscrits als partit comunista que preveu el decret de 1949. Tinc dret!..com a COMUNISTA!!

Acollint-me al Decretrum contra communismum (Dcr.S. Officii, 1.7.1949 (DS3865) i al.legant que sóc i he estat comunista, i que sóc membre del partit comunista des de fa més de deu anys, prego que es procedeixi immediatament a executar l'excomunió.

Decretum contra communismumtratto da: Decr. S. Officii, 1.7.1949 (DS 3865)1 - Utrum licitum sit, partibus communistarum nomen dare vel eisdem favorem praestare.R. Negative: Communismus enim est materialisticus et antichristianus; communistarum autem duces, etsi verbis quandoque profitentur se religionem non oppugnare, re tamen, sive doctrina sive actione, Deo veraeque religioni et Ecclesiae Christi sese infensos esse ostendunt.2 - Utrum licitum sit edere, propagare vel legere libros, periodica, diaria vel folia, quae doctrine vel actioni communistarum patrocinantur, vel in eis scribere.R. Negative: Prohibentur enim ipso iure.3 - Utrum christifideles, qui actus, de quibus in n.1 et 2, scienter et libere posuerint, ad sacramenta admitti possint.R. Negative, secundum ordinaria principia de sacramentis denegandis iis, Qui non sunt dispositi.4 - Utrum christifideles, qui communistarum doctrinam materialisticam et antichristianam profitentur, et in primis, qui eam defendunt vel propagant, ipso facto, tamquan apostatae a fide catholica, incurrant in excommunicationem speciali modo Sedi Apostolicae reservatam.R. Affirmative.
Tradotto in italiano.1 - Se sia lecito iscriversi ai partiti comunisti, od approvarli.R. No: il Comunismo infatti è materialistico ed anticristiano; i capi dei comunisti, poi, anche se a parole dichiarano di non avversare la religione, tuttavia mostrano di essere ostili sia nella teoria che nella pratica a Dio e alla vera religione e alla Chiesa di Cristo.2 - Se sia lecito pubblicare, diffondere o leggere libri, periodici, giornali e pubblicazioni che sostengono dottrine o azioni di comunisti, o scrivere in essi.R. No: ciò infatti è proibito dalla legge stessa.3 - Se i fedeli di Cristo, che avessero messo in pratica consapevolmente e in piena libertà ciò di cui si è trattato nei punti 1 e 2, possano essere ammessi ai sacramenti.R. No, secondo i principi generali che riguardano l'esclusione dai sacramenti di coloro che non sono disposti.4 - Se i fedeli di Cristo, che professano la dottrina materialistica e anticristiana dei comunisti, e per primi coloro che la difendono o la divulgano, incorrano per ciò stesso, come apostati dalla fede cattolica, nella scomunica riservata in modo speciale alla Sede Apostolica.R. Si.

La batalla perduda de la burgesia catalana

Les dificultats de la burgesia catalana. La burgesia catalana no va ser capaç de consolidar el sistema financer normalitzat que necessita tota burgesia nacional. Els bancs catalans, com el de Sabadell de Josep Oliu, continuen essent un banc menor al panorama espanyol, petit en comparació a la proporció de riquesa generat a Catalunya. L'oligarquia financera basca ha jugat el paper de banquera de la Cort i l'oligarquia terratinent. Un fet significatiu fou la fallida el 1920 del Banc de Barcelona de Manuel Girona on es va veure involucrada la flor i nata de la burgesia. També el cas de Banca Catalana ha d'estar en una memòria del trist paper dels bancs catalans.

Sortides financeres. Com a conseqüència, s'han desenvolupat instruments financers sota la forma de caixes, que, a Catalunya, són més importants en volum i implantació que els bancs. Són institucions constituïdes per un patronat on participen entitats socials i institucions públiques adreçades a la captació d'estalvi, al servei de proximitat, i, en el cas de La Caixa, a la venda d'assegurances. No cotitzen en borsa i per tant no reparteixen dividends: els beneficis es reinverteixen o es destinen a una obra social que han de tenir per llei. Aquest caràcter fa que sigui difícil per elles operar a nivell internacional i hagin de crear societats instrumentals per operar amb més comoditat. La Caixa ha creat Criteria Caixacorp.

La Caixa, instrument de la burgesia. La Caixa, tercer grup financer espanyol, ha esdevingut durant la darrera dècada el principal instrument sota aquesta fòrmula jurídica i permet a la burgesia catalana tenir al seu servei un instrument que mai havia tingut. Es va dedicar a fer una política de control industrial, al calor de les primeres privatitzacions del felipisme, el que suposava posar les bases per a una altra gran ambició històrica de la burgesia catalana de participar en el nucli de l'Estat.

La irrupció de nous capitals. D'altra banda, els bancs estan perdent la iniciativa industrial davant les grans fortunes constructores que busquen diversificar riscos anticipant el final de la bombolla immobiliària, que la crisi dels crèdits subprime als EEUU ha confirmat. L'energia ha estat l'activitat refugi que permet obtenir uns rendiments segurs a partir d'un mercat cautiu. És el que hem pogut veure en l'operació de l'Acciona d'Entrecanales per prendre control d'ENDESA i l'ACS de Florentino Pérez per UNION FENOSA. Els enormes beneficis que han obtingut amb l'especulació immobiliària els ha permès entrar amb tanta força a d'altres sectors que ni tan sols les entitats financeres han estat són rivals. Paradoxalment el govern del PSOE ha estat més favorable a aquestes operacions que la dreta, que ha adoptat l'estratègia de subordinació a capitals transnacionals mentre gestors de la seva confiança hi tinguin la direcció executiva.

La derrota/renúncia i la nova orientació. El que va passar a l'episodi d'ENDESA, per molt que sigui negat, és el canvi d'estratègia de La Caixa. La capacitat superior d'altres forces per mobilitzar actius i les trabes que se li van posar des dels sectors de l'oligarquia que prefereixen la subordinació al capital estranger transnacional a permetre l'accés de la burgesia perifèrica a ressorts de poder econòmic com és l'energia, va propiciar l'abandonament l'ambició de crear un grup de control industrial, el que implica participar en el nucli de l'Estat.

Consegüentment, des de La Caixa es canvia de prioritat i es passa a, seguint als altres grans bancs espanyols i a la llum dels nous moviments, seguir una política d'implantació i articulació amb els capitals financers internacionals. Es capitalitza el valor d'actius industrials posant al mercat una empresa instrumental que gestiona aquests actius. Amb aquest capital, i a través de Criteria, s'inverteix en la presa de control d'entitats financeres a Xina, Europa i EEUU exportant un model de banca de proximitat i molt adaptada a les demandes del petit i mitjà estalviador.

Publicat al número 961 de gener de 2007 d'Avant (avantonline.blogspot.com)

Doncs no callarem

Les empreses espanyoles van ser les grans beneficiàries de les privatitzacions dels anys 90 a Amèrica Llatina, d’on han extret importants plusvàlues. La fòrmula: monopoli de mercat, poca o nul.la inversió i repatriament de beneficis. Els pobles d’Amèrica Llatina viuen com un greuge el deteriorament dels serveis i fan responsable la gestió de les multinacionals espanyoles. Chávez, i Ortega, expressaven aquest sentir de les majories del continent.

A la cimera Iberoamericana de caps d’estat i de govern d’aquest novembre es va produïr un fet singular, un incident diplomàtic que ha portat cua. La premsa i els tertulians van recollir una intervenció del rei dient a Chávez que callés: “¿Por qué no te callas?” Al dia següent hi havia vídeos, versions humorístiques i, sobretot, moltes defenses del nostre rei com a gran patriota i, com és habitual als mitjans espanyols, moltes, moltes desqualificacions de l’estadista veneçolà. Les classes dominants i la premsa, que n’és expressió, tancaven files. L’argument, en canvi, no convencia tan aclaparadorament al carrer.

I és que el que no té volta de full és que l’actuació del rei va ser una greu patinada diplomàtica. I una altra veritat incontestable és que quan molta gent et defensa és que la teva actitud és controvertida. Massa gent ha de defensar el rei darrerament. Que està en qüestió? Doncs sembla que cada cop més. Tampoc en té, de volta de full, que Chávez ha estat escollit democràticament i ha passat innomebrables consultes populars i el rei ho és per sang i va ser imposat a la “Transacció” com a garant de la continuïtat amb la dictadura sota l’amenaça de les baionetes. Paradoxalment un és anomenat dictador i l’altre demòcrata. Potser una mentida repetida mil cops esdevé veritat.

El desencadenant de l’incident; bé, la premsa va analitzar que el fet que Chávez insistís en atacar la figura d’Aznar i anomenar-lo feixista requeria un gest patriòtic que hauria encarnat el rei. Amb Aznar només ens hi podríem ficar els espanyols, com va espetar un impresentable Sardà a cert programa de les nits de dissabte. Suposo que el senyor Sardà per aquesta regla de tres no té cap dret a ficar-se amb el senyor Bush, o estem davant s’un doblepensar orwelià? Per què ningú no s’ha preguntat per les bases de l’acusació al capital espanyol? Les classes dominants espanyoles tanquen files i es tapen en el seu paper nefast a Amèrica Llatina.

I és que la compra d’aerolínies, empreses de telefonia, de subministrament d’energia i d’aigua, han estat els principals destins de la “inversió espanyola”. El negoci rodó: comprar barat als estats que privatitzaven als anys 90, no invertir ni en manteniment bàsic i obtenir uns retorns extraordinaris gràcies al mercat captiu que proporcionen els monopolis o oligopolis que representen totes aquestes activitats. Al contrari del que els gurús del neoliberalisme havien promès als pobles llatinoamericans el servei ha empitjorat i els preus han pujat. És cert que algunes empreses espanyoles, com Repsol, estan acceptant negociar les noves condicions amb els nous governs llatinoamericans, però n’hi ha d’altres, com per exemple Fenosa a Nicaragua, que arriben fins al boicot i assetjament al govern legítim. Alguna raó tenien Ortega i Chávez per queixar-se, només faltaria.

Vaig publicar a aquest article al núm 6 de la publicació viladecanenca Punt de trobada (http://puntviladecans.blogspot.com/)