La Xina conté tots els problemes de la humanitat. Les solucions que doni la Xina als grans problemes que té plantejats seran, en gran mesura, el que prefigurarà quines solucions donarà la humanitat a aquests problemes. Amb aquesta tesi central comença un viatge per una gegantina Xina en plena transformació i els seus contrastos: les continuïtats i discontinuïtats en la història xinesa, el caràcter del "sistema xinés", les desigualtats i erosions mediambientals, l'explotació laboral i la situació dels treballadors immigrants, la qüestió del camp i les ciutats, la qüestió de les nacionalistats (en especial tibetana i uigur), la política exterior xinesa i les seves relacions de veïnatge amb altres països.
Parlem de la publicació d’en Rafel Poch de Feliu, corresponsal de La Vanguardia a la Xina des d'agost del 2002 fins al novembre del 2008, La actualidad de Xina. Un mundo en crisis, una sociedad en gestación (2009), un llibre editat per Crítica on recull la seva experiència i reflexions en aquell gran país. Els que el seguim a la premsa diària, ara com a corresponsal a Berlín, sabem bé el que això significa: una bona feina periodística que no sovinteja basada en una perspectiva històrica i intel·lectual amplíssima i en un treball periodístic de camp, que li permet fugir dels tòpics i certeses del saber convencional que reforcen la majoria d'informants i la totalitat d'agències de premsa quan han de dir alguna cosa del món asiàtic i, en concret, de la Xina.
L'extarordinari és la complexitat i ambivalència de cadascun dels assumptes tractats, esmentats més amunt. Cal remetre el lector a l'exploració directa del text. Per animar-lo a emprendre aquesta tasca, hi ha alguns elements que m'atreveixo a destacar d'aquest llibre:
- Una perspectiva no eurocèntrica ni colonial. Una crítica a l'orientalisme dels intel·lectuals occidentals, que és extensible als diplomàtics i periodistes que se les veuen amb els temes xinesos. D'una banda, la projecció de les dèries occidentals en realitats alienes, en lloc d'entendre les coses en el seu context, i de l'altra tota una dinàmica que fa que els mateixos que a casa són premiats per la seva docilitat amb el poder quan parlen de països com la Xina siguin reconeguts per l'hipercriticisme i el reforçament de prejudicis.
- Un abordatge polièdric i complex dels problemes. L'important no són les definicions esquemàtiques sinó la comprensió de realitats complexes. Això val per enfrontar-se a diverses qüestions plenes de paradoxes: l'explotació laboral a la Xina, que és ben certa, tant com la gran reforma laboral de l'any passat o l'articulació d'un moviment obrer independent. El caràcter autoritari d'una Xina que és alhora un gran banc de proves on l’Estat es reconeix imperfecte i assaja valentes reformes- com el sufragi universal a les ciutats petites i mitjanes en el terreny polític- i la societat civil en construcció dóna signes d'una enorme vitalitat. L'existència d'uns grans desequilibris socials, ambientals i territorials, en especial entre el camp i la ciutat, paral·lela al llançament de la política de construcció d"'un nou camp socialista" acompanyat d'inversions considerables per millorar la vida al camp i impulsar noves pautes de desenvolupament, des de la consciència que els desequilibris provocats pel creixement no són sostenibles a mig termini. La dependència en el procés de globalització com a potència exportadora de baix valor afegit i finançadora del dèficit nord-americà, al costat de la resistència a la crisi mundial, el manteniment de la seva moneda protegida del mercat internacional i els plans de canvi a un model de desenvolupament endògen estimulant el mercat intern i d’una economia exportadora de valor afegit més gran.
- Una visió històrica que vol entendre els canvis, però també les continuïtats en la realitat xinesa: les continuïtats de la revolució, les continuïtats amb l'etapa de l'imperi, els canvis en una cultura mil·lenària amb unes concepcions molt particulars del temps, el poder, el món i la societat. És en aquest context que es pot analitzar el que són el moviment comunista xinès, el socialisme xinès, les reformes de mercat, la falta de democràcia i altres qüestions. Un exemple que em sembla interessant per il·lustrar la falta de perspectiva que a vegades tenim és el tema de la democràcia a Hong Kong i la suposada retallada de llibertats i democràcia que hauria suposat el retorn a la sobirania xinesa. Hong Kong ha estat una colònia britànica sense cap concessió democràtica cap als seus habitants. L'autonomia i capacitat de decisió -limitada- dels hong-konesos són avui les més grans de la seva història.
La mirada d’en Poch, és, doncs, informada i fresca, àmplia i profunda. Discuteix i cerca els autors i autores que solventment ens poden ajudar a entendre qüestions històriques, d'interpretació del present i de projeccions de futur, de societat, d'economia, de cultura i de política. L'experiència d’en Poch com a corresponsal a Rússia i a la Xina en moments clau de la història d'aquests grans països continentals, configuren una mirada i una veu privilegiada per narrar i explicar els grans canvis. Tot això el converteix en un referent, que no és dir poc.
