Els rics socialitzen les pèrdues, el treball sofreix la crisi

A EEUU, la Reserva Federal (FED) proporciona liquidesa acceptant com a garantia valors hipotecaris de difícil cobrament. El govern anglès ha anunciat que intercanviarà valors hipotecaris (afectats per la crisi de les subprime) per valors del tresor, respaldats per l'Estat, i per tant per tots els contribuents. En aquest sentit va sobtar la nacionalització del Northern Rock, un banc afectat per la crisi de les subprime, obviament per posar-lo en mans privades un cop sanejat. Business Newsweek fa uns mesos parlava cínicament de socialisme corporatiu.

I és que quan venen les vaques flaques, quan el pànic s'apodera del sistema financer, els liberals ja no veuen amb mals ulls al govern. En comptes d'això, criden els estats a intervenir i a fer injeccions de liquidesa molt importants per evitar col.lapses financers i fi del crèdit. Més encara, s'apressen a aplaudir els rescats dels actius en risc. La socialització de pèrdues es posa a l'ordre del dia. Es posa en marxa una forma d'acumulació de capital que es basa en l'expoli directe i cru de la resta de la societat, a l'estil del que han estat els processos d'acumulació primitiva del capital que precedien al mode capitalista de producció deixant en mans d'uns els mitjans de producció i als altres només amb la seva força de treball, i que és propia d'un extremat parasitisme del capital.

El procés que ens portaria a aquesta fallida de la solidesa dels títols de valor arreu, té a veure amb el procés de financiarització de l'economia- il.lustrada pel fet que avui les transaccions financeres són infinitament superiors a les comercials. Els bancs van deixar de registrar el seus prèstecs als llibres, securitzant-los de manera que creaven títols de valors secundaris que venien a tercers, que suportaven el risc d'impagametn. El que en realitat va passar va ser a) que el risc va passar a estar incorporat en multitud de productes financers i globalitzant-se fent el sistema més inestable, b) es va generar un problema de risc moral: els bancs, en traslladar a tercers el risc d'impagats i no suportar-lo directament, poden fer prèstecs sense exigir garanties de pagament c) les empreses de rating, que evaluaven el risc dels títols de valor, no tenien informació fefaent i actuaven en col.lusió amb les institucions financeres per infraevaluar els riscos. d) la capacitat dels bancs per generar títols de crèdit sense respaldament i el risc moral- al qual hem de sumar un tipus d'interès molt baix que incitava a l'endeutament- ha provocat una inflació brutal de títols de valor, produïnt una bombolla, que en esclatar i en adequar-se a l'economia real subjacent, ha extés la inflació a tota la economia.

I per tant, els treballadors i treballadores pagarem la crisi, entre altres coses- deixem de banda l'escasetat de productes primers-, per:

a) Amb els impostos de tots i totes, i principalment per les rendes del treball, estan assumint el risc o les pèrdues dels títols de valor més fràgils. Estan fent plans de salvament de situacions que han estat provocades per actituds irresponsables.

b) La inflació de la massa monetària (incrementada pels títols generats per les finances estructurades) sumada al fet que els salaris no creixin (paradoxalment s'acusa la demanada d'increment salarial de ser font d'inflació) fa que els salaris tinguin menys poder adquisitiu.

c) Els principals inversors als mercats secundaris de valors amb risc són els plans de pensions privats. Els treballadors i treballadores que invertissin en accions de qualsevol tipus, i, en especial, d'alt risc, han perdut.

d) La contracció del crèdit derivada de la inestabilitat, la desconfiança i la reestructuració dels actius per assumir les pèrdues, frena l'activitat econòmica i provoca una reducció de la ocupació i per tant un augment de l'atur.

e) Els treballadors i treballadores que estaven hipotecats han vist disminuïr el valor del seu pis, alhora que han de pagar uns interessos molt superiors (gràcies a l'EURIBOR i a la restricció del crèdit).

Article per l'Avant de juny del 2008 (www.avant.cat)

EURIBOR i precarietat de vida

Puja l'EURIBOR i, per tant, puja la factura de les hipoteques. La pujada del mes de març, quan aquest índex va assolir el 4'6%, va representar una pujada de 42 euros per a les quotes d'aquelles hipoteques mitjanes que fins llavors es pagaven a 800 eurosAl mes d'abril, l'EURIBOR, és a dir, el tipus d'interès a què els bancs estan disposats a deixar-se diners entre ells a un any a la zona euro, ha tornat a pujar- en un 0,499- respecte al mateix període de l'any anterior. L'EURIBOR a dotze mesos és la referència pel càlcul de l'interès de les hipoteques.
Aquest índex (abril 4,752) és el mínim a partir del qual es deixa capital. Aquest mínim ha estat calculat, al seu torn, sobre l'interès oficial que fixa un Banc Central independent- o sigui, no controlat democràticament- que prioritza, davant la crisi, mantenir una baixa inflació en comptes d'estimular el creixement i l'ocupació- missió que, a diferència de la Reserva Federal dels EEUU, no consta entre els seus objectius. El tipus d'interés que manté i es nega a rebaixar el Banc Central Europeu és del 4%.
Sobre aquest tipus d'interés opera l'augment de risc que suposa concedir un crèdit a causa de la crisi financera d'abast mundial (no és la primera), que, per primer cop, té com a centre als EEUU. La desconfiança es tradueix en una restricció del crèdit i un augment dels tipus als quals es presta capital.
Qui pagarà la crisi?
A Espanya, on la majoria de la gent, esperonada pels baixos i estables tipus d'interés dels darrers anys, havia subscrit hipoteques de tipus variable, la pujada de l'EURIBOR és una notícia de precarietat, d'augment de precarietat. I això per la confluència de dos factors. D'una banda, l'estancament dels salaris i la seva pèrdua de poder adquisitiu, l'augment de les desigualtats i el deteriorament de les rendes del treball en la renda nacional. De l'altra, l'enorme pes que té l'habitatge en la renda disponible dels espanyols, a causa dels alts preus immobiliaris (segons el FMI sobrevalorats en un 20%) i que correspon bàsicament a través del pagament d'hipoteques.
L'augment dels interessos de les hipoteques suposa més precarietat, més precarietat significa més fallides i incapacitat de pagament, més desnonaments, i, finalment més restricció creditícia i un nou augment de l'EURIBOR, i, per tant, de les hipoteques. Els treballadors i treballadores som i serem arreu els més perjudicats per la crisi financera. Les polítiques neoliberals acompanyaran i no pal.liaran l'efecte antipopular de la crisi. Mentrestant, els bancs espanyols anuncien beneficis extraordinaris i no pateixen directament les fallides hipotecàries, ja que han transferit el risc a tercers operadors en els mercats secundaris, però aquesta és una altra història.

Publicat al periòdic mensual l'Avant de maig del 2008 (www.avant.cat) i a la revista Viladecans, Punt de Trobada núm. 11