Els rics socialitzen les pèrdues, el treball sofreix la crisi

A EEUU, la Reserva Federal (FED) proporciona liquidesa acceptant com a garantia valors hipotecaris de difícil cobrament. El govern anglès ha anunciat que intercanviarà valors hipotecaris (afectats per la crisi de les subprime) per valors del tresor, respaldats per l'Estat, i per tant per tots els contribuents. En aquest sentit va sobtar la nacionalització del Northern Rock, un banc afectat per la crisi de les subprime, obviament per posar-lo en mans privades un cop sanejat. Business Newsweek fa uns mesos parlava cínicament de socialisme corporatiu.

I és que quan venen les vaques flaques, quan el pànic s'apodera del sistema financer, els liberals ja no veuen amb mals ulls al govern. En comptes d'això, criden els estats a intervenir i a fer injeccions de liquidesa molt importants per evitar col.lapses financers i fi del crèdit. Més encara, s'apressen a aplaudir els rescats dels actius en risc. La socialització de pèrdues es posa a l'ordre del dia. Es posa en marxa una forma d'acumulació de capital que es basa en l'expoli directe i cru de la resta de la societat, a l'estil del que han estat els processos d'acumulació primitiva del capital que precedien al mode capitalista de producció deixant en mans d'uns els mitjans de producció i als altres només amb la seva força de treball, i que és propia d'un extremat parasitisme del capital.

El procés que ens portaria a aquesta fallida de la solidesa dels títols de valor arreu, té a veure amb el procés de financiarització de l'economia- il.lustrada pel fet que avui les transaccions financeres són infinitament superiors a les comercials. Els bancs van deixar de registrar el seus prèstecs als llibres, securitzant-los de manera que creaven títols de valors secundaris que venien a tercers, que suportaven el risc d'impagametn. El que en realitat va passar va ser a) que el risc va passar a estar incorporat en multitud de productes financers i globalitzant-se fent el sistema més inestable, b) es va generar un problema de risc moral: els bancs, en traslladar a tercers el risc d'impagats i no suportar-lo directament, poden fer prèstecs sense exigir garanties de pagament c) les empreses de rating, que evaluaven el risc dels títols de valor, no tenien informació fefaent i actuaven en col.lusió amb les institucions financeres per infraevaluar els riscos. d) la capacitat dels bancs per generar títols de crèdit sense respaldament i el risc moral- al qual hem de sumar un tipus d'interès molt baix que incitava a l'endeutament- ha provocat una inflació brutal de títols de valor, produïnt una bombolla, que en esclatar i en adequar-se a l'economia real subjacent, ha extés la inflació a tota la economia.

I per tant, els treballadors i treballadores pagarem la crisi, entre altres coses- deixem de banda l'escasetat de productes primers-, per:

a) Amb els impostos de tots i totes, i principalment per les rendes del treball, estan assumint el risc o les pèrdues dels títols de valor més fràgils. Estan fent plans de salvament de situacions que han estat provocades per actituds irresponsables.

b) La inflació de la massa monetària (incrementada pels títols generats per les finances estructurades) sumada al fet que els salaris no creixin (paradoxalment s'acusa la demanada d'increment salarial de ser font d'inflació) fa que els salaris tinguin menys poder adquisitiu.

c) Els principals inversors als mercats secundaris de valors amb risc són els plans de pensions privats. Els treballadors i treballadores que invertissin en accions de qualsevol tipus, i, en especial, d'alt risc, han perdut.

d) La contracció del crèdit derivada de la inestabilitat, la desconfiança i la reestructuració dels actius per assumir les pèrdues, frena l'activitat econòmica i provoca una reducció de la ocupació i per tant un augment de l'atur.

e) Els treballadors i treballadores que estaven hipotecats han vist disminuïr el valor del seu pis, alhora que han de pagar uns interessos molt superiors (gràcies a l'EURIBOR i a la restricció del crèdit).

Article per l'Avant de juny del 2008 (www.avant.cat)