GUANYAR LES ELECCIONS PER FER POSSIBLE LA RUPTURA DEMOCRÀTICA

Més enllà de la protesta, de plantar cara a les polítiques de retallades, privatitzacions, austeritat, socialització de les pèrdues dels bancs, emergeix amb força l'urgència de construïr formes de fer diferents, alternatives, des de baix. Impulsar el cooperativisme, generar mitjans de comunicació no corporatius, formes de solidaritat i ajut mutu des la societat. Posar, en definitiva, bases per un nou món. 

Aquesta activitat creadora serà un banc de proves molt important per a aprendre a fer les coses d'altra manera. Per generar una pràctica capaç de fer-les.

D'altra banda, resulta urgent recollir el clam ciutadà que s'ha expressat en dos anys de lluites per aturar i desactivar els plans de l'oligarquia financera i els polítics còmplices i corruptes. Fins ara des de la mobilització social hem aconseguit denunciar, parar, bloquejar, negar, impugnar. Hi ha un repte: convertir el 15M, com a missatge i com a majoria social, en política (1). Les enquestes donen un ampli suport a les mobilitzacions molt polititzades del 25S per demanar un procés constituent. Per fer possible aquest objectiu hem de construïr - i ho estem fent-  institucions i pràctiques alternatives, però per facilitar aquest procés necessitem que la majoria social, que està constituïda per una ampla aliança social, conquereixi les institucions. 

Les eleccions al Parlament Europeu de 2014 són una bona oportunitat per fer un pas enorme en aquest sentit. Irrompre-hi amb força, aspirar a  guanyar-les, pot permetre sentar un precedent, generar il.lusió i fer possible que ens plantegem guanyar  les eleccions generals de 2015. Això darrer suposaria superar el bipartidisme, posar les institucions al servei d'un procés de ruptura democràtica per garantir els drets de les persones, obrir un procés constituent, aturar els plans de la  Troika, contagiar i servir d'inspiració perquè altres pobles d'Europa se sumin.

Per què les eleccions europees ofereixen una oportunitat? Es tracta d'unes eleccions de circumscripció única a tot l'estat, amb molt poca utilitat pràctica i poca participació (doncs en realitat el poder legislatiu de la UE es troba principalment al Consell Europeu, que és un òrgan intergubernamental). A més permet que forces polítiques i socials diverses puguin experimentar i donar suport a una candidatura d'aquest tipus (2), que hauria d'estar protagonitzada per persones implicades, conegudes i reconegudes en la mobilització social. 

La fòrmula política que podria donar expressió a aquesta aliança social ampla podria ser el d'una alternativa ciutadana per un procés constituent (que ha d'incloure el dret d'autodeterminació), amb un programa que reculli el de les lluites socials. Ens imaginem un programa d'un o dos fulls, elaborat  amb un procés radicalment democràtic i obert, igual que la candidatura.  Una bona base del programa podria ser la proposta que fa el Plan de Rescat Ciutadà (3), elaborada a partir del treball de les jornades del 12M15M.  

Luis Juberías, Celestino Sánchez, Quim Cornelles i Edgar Manjarín

(1) Fer política en el sentit d'afectar el devenir col.lectiu, d'alterar les correlacions de forces, d'arrabassar el control de les institucions públiques a l'oligarquia financera i els polítics que en són còmplices.

(2) Sectors empresarials que puguin estar per una regeneració democràtica. Partits polítics de l'esquerra política que decideixin posar-se al costat de la ruptura democràtica. Molt significadament Izquierda Unida i els seus aliats de l'Esquerra Plural, però també ANOVA, CUP, BILDU, Compromís del País Valencià, i moltes altres petites forces i personalitats, provinguin d'on provinguin. Es tracta de subordinar totes les diferències i contradiccions a un objectiu comú: la ruptura democràtica i apertura d'un procés constituent.

(3)  http://www.planderescateciudadano.net/

CAP A UNA ALTERNATIVA CIUTADANA PER GUANYAR

La unitat de les esquerres és imprescindible, però no suficient (1)

Un nou espai sòciopolític s'ha estat gestant a les mobilitzacions i les lluites contra les conseqüències de les polítiques d'austeritat, alimentada per la percepció del segrest de les institucions pels interessos oligàrquics. 

Aquesta mobilització ciutadana és avui la dinàmica política fonamental per bastir alternativa. Els processos de recomposició de l'esquerra política- amb la irrupció amb força de noves forces rupturistes com CUP-AE a Catalunya o Alternativa Galega a Galícia, així com l'avenç dels postulats rupturistes a Izquierda Unida i altres forces d'esquerres- en són derivades. També n'és una derivada la idea d'un nou espai polític de l'esquerra transformadora que assoleixi una unitat d'organitzacions i moviments entorn a un programa comú. Aquest darrer és un procés imprescindible i urgent, però no és suficient si l'objectiu és poder enfrontar-se a la oligarquia financera i construïr un sistema polític que impliqui una ruptura.

Les lluites parcials i sectorials que s'han anat produïnt han begut de l'impuls ciutadà. Part de l'esquerra social i política s'ha vist permeada i n'ha anat acceptant llenguatge, formes i objectius. No obstant, la inèrcia pesa molt, i les organitzacions polítiques, associatives i sindicals fetes per o adaptades a uns temps d'estabilitat amb un règim determinat, es veuen superades i els hi costa sumar-se al canvi per encarnar la dissidència o els interessos dels sectors populars i treballadors. Tot i axí, sense elles és difícil poder construïr una alternativa ciutadana. Són necessaris els efectius del moviment sindical, de les esquerres tradicionals i del món associatiu. Per això és important que acceptin el paper polític central i motor, així com el protagonisme, de les experiències sorgides de la mobilització ciutadana; que aportin a aquest procés, recordant i desespolsant idees i pràctiques sovint oblidades, i aprenguin d'ell,  superant-ne d'altres.

 El 15M i el 25S la mobilització ciutadana va generar impuls polític, impugnació del règim i suport majoritari. Hem vist com és la inicitativa política la que pot precipitar processos, pot fer alterar correlacions de forces i generar aliances socials per la ruptura. El repte és convertir aquesta ampla aliança social i aquest impuls polític, que se sintetitzen en un llenguatge i formes de fer, en una alternativa política majoritària per fer una ruptura democràtica (2) i iniciar un procés constituent.


Notes

(1) Per derrotar el règim oligàrquic del Regne d'Espanya.  Aquest és un pas decissiu per fer possible una refundació d'Europa que, segons Rafael Poch exposa a la conferència La Europa inservible ha de venir d'una rebel.lió popular que només pot ser nacional (amb el que això implica en un estat plurinacional com el Regne d'Espanya).

(2) Que a Espanya necessàriament ha de passar pel reconeixement i exercici del dret d'autodeterminació dels pobles que la conformen , amb la possibilitat de separació si així ho decideixen, i la fi de la monarquia borbònica.