La unitat de les esquerres és imprescindible, però no suficient (1)
Un nou espai sòciopolític s'ha estat gestant a les mobilitzacions i les lluites contra les conseqüències de les polítiques d'austeritat, alimentada per la percepció del segrest de les institucions pels interessos oligàrquics.
Aquesta mobilització ciutadana és avui la dinàmica política fonamental per bastir alternativa. Els processos de recomposició de l'esquerra política- amb la irrupció amb força de noves forces rupturistes com CUP-AE a Catalunya o Alternativa Galega a Galícia, així com l'avenç dels postulats rupturistes a Izquierda Unida i altres forces d'esquerres- en són derivades. També n'és una derivada la idea d'un nou espai polític de l'esquerra transformadora que
assoleixi una unitat d'organitzacions i moviments entorn a un programa comú.
Aquest darrer és un procés imprescindible i urgent, però no és suficient si
l'objectiu és poder enfrontar-se a la oligarquia financera i construïr
un sistema polític que impliqui una ruptura.
Les lluites parcials i sectorials que s'han anat produïnt han begut de l'impuls ciutadà. Part de l'esquerra
social i política s'ha vist permeada i n'ha anat acceptant llenguatge,
formes i objectius. No obstant, la inèrcia pesa molt, i les organitzacions
polítiques, associatives i sindicals fetes per o adaptades a
uns temps d'estabilitat amb un règim determinat, es veuen
superades i els hi costa sumar-se al canvi per encarnar la dissidència o els interessos
dels sectors populars i treballadors. Tot i axí, sense elles és difícil poder construïr una alternativa ciutadana. Són necessaris els efectius del moviment sindical, de les esquerres tradicionals i del món associatiu.
Per això és important que acceptin el paper polític central i motor, així
com el protagonisme, de les experiències sorgides de la mobilització
ciutadana; que aportin a aquest procés, recordant i desespolsant idees i
pràctiques sovint oblidades, i aprenguin d'ell, superant-ne d'altres.
El 15M i el 25S la mobilització ciutadana va generar impuls polític, impugnació del règim i suport majoritari.
Hem vist com és la inicitativa política la que pot precipitar
processos, pot fer alterar correlacions de forces i generar aliances
socials per la ruptura. El repte és convertir aquesta ampla aliança social i aquest impuls polític, que se sintetitzen en un llenguatge i formes de fer, en una alternativa política majoritària per fer una ruptura democràtica (2) i iniciar un procés constituent.
Notes
Notes
(1) Per derrotar el règim oligàrquic del Regne d'Espanya. Aquest és un pas decissiu per fer possible una refundació d'Europa que, segons Rafael Poch exposa a la conferència La Europa inservible ha de venir d'una rebel.lió popular que només pot ser nacional (amb el que això implica en un estat plurinacional com el Regne d'Espanya).
(2) Que a Espanya necessàriament ha de passar pel reconeixement i exercici del dret d'autodeterminació dels pobles que la conformen , amb la possibilitat de separació si així ho decideixen, i la fi de la monarquia borbònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada