CATALUNYA SÍ QUE ES POT: HORA DE JUGAR-SE-LA

Hem repetit que el cicle político-electoral  de 2015 és una oportunitat única per traduir la indignació i la  mobilització populars àmpliament majoritàries contra la gestió de la  crisi sobre la base de garantir els beneficis d'una molt minoritària i  poderosa oligarquia financera a costa del sofriment de la majoria de la  ciutadania, condemnada a l'atur, a la privació, als desnonaments, a les  retallades i a viure sense esperança.

Que el 15M  i la mobilització ciutadana van donar lloc a un cicle de mobilització i  lluita que van fer arrelar als caps i les ments de la majoria social a  Catalunya i a Espanya una idea: que una democràcia real, on les persones  i les seves necessitats estiguessin al centre del debat públic i no  fóssim meres mercaderies en mans de polítics i banquers, era possible.

Que l'experiència de l'emergència de la candidatura de PODEMOS a les eleccions europees demostrava que sí que es podia, també en el terreny político-institucional,  girar la truita i donar el cop de gràcia a un règim polític en  descomposició. Les experiències municipalistes d'unitat popular, un any  després, ratifiquen i amplifiquen aquesta possibilitat. I abonen la por  de les elits: la por que els comptes i les decisions que han pres siguin  auditades. Que la ciutadania, que la gent, prengui les regnes de les  seves vides.

I que PODEM és un instrument de la ciutadania, una  palanca de canvi, no una estructura que vulgui anar fent i anar  acumulant força, agafant experiència.. És una expressió d'un moviment profund d'impugnació i de canvi de les classes populars d'aquest país.

I  és que a PODEM tenim un repte molt important. No hem arribat fins aquí  per convertir-nos en un espai polític més, per fer canvis cosmètics, o  aportar una nota de color, una nota generacional i simpàtica. Hem  arribat per guanyar, perquè la por canviï de bàndol i els qui han  segrestat la democràcia i s'han venut el país i el nostre futur siguin  desallotjats de les institucions.

Els errors es paguen cars i n'hem acumulat uns quants col.lectivament:  L'afebliment de la mobilització i l'organització popular fan que avui  el moviment de canvi estigui viu als cors i als caps, però no tant als  carrers i a les places. La prioritat de construir instruments mínimament  eficaços per afrontar el cicle político-electoral  sobre la necessitat d'articular políticament una ampla aliança pel  canvi. La consegüent necessitat d'incorporar el bagatge polític i  organitzatiu de les forces populars i polítiques tradicionals, amb tots  els seus actius, però també de tots els seus passius.

Sigui com  sigui, el moment de canvi és ara, quan la finestra d'oportunitat, quan  l'escenari constituent, és obert. Les coses podien haver estat d'altra  forma o no, però el cas és que el 27 de setembre hi ha eleccions a  Catalunya. Dos o tres mesos després tindrem eleccions generals. La  possibilitat del canvi es juga ara i és hora de mullar-se, de  jugar-se-la. No hi ha més temps. És en aquest context que  instrumentalitzar crítiques, a voltes justes i inclús compartides, per  alimentar interessos parcials és irresponsable.

No es pot guanyar  un canvi a Espanya si Catalunya no n'és motor. Per la seva dimensió  demogràfica i pel seu dinamisme, per les múltiples contradiccions  polítiques que acumula, Catalunya i en especial l'Àrea metropolitana de  Barcelona estan a l'avantguarda dels canvis. Guanyar Barcelona pel canvi  amb Ada Colau  ha estat un cop molt dur per les elits, una batalla molt important. La  disputa de la Generalitat i del sentit del projecte de país n'és una  altra batalla decisiva per fer possible un canvi a Espanya i a Europa.

No  es pot guanyar políticament a Catalunya sense un projecte  nacional que arreli a la realitat de Catalunya i doni sortides a l'anhel  popular de ser un subjecte sobirà. Un projecte nacional de les classes  populars on Catalunya, i la consigna d'independència, deixin de ser un  sentiment abstracte i un mantra en mans dels que es venen el país i malmeten les nostres vides. Catalunya som nosaltres: cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes, les nostres vides i el nostre futur.

Aquests són els motius pels quals necessitem un instrument polític per disputar aquesta batalla del 27S i assentar les bases de la recomposició de les forces populars a Catalunya. I això és el que esbossa  Catalunya Sí Que Es Pot. És per això que penso que s'ha de votar SÍ en  la consulta que fa PODEM entre el 23 i el 25 de juliol per decidir si seguim per aquest camí que apunta la confluència.