Durant els darrers
anys el ferment de la unitat popular s'ha anat coent als carrers, a les
places i a les xarxes. L'ampli rebuig de la ciutadania a la gestió de la
crisi en perjudici de la majoria ha produït una gran efervescència. El
desig de canvi ha envaït els nostres cors i omplert els nostres
pensaments.
Un 15 de maig de 2011 sortíem a les places i quelcom va canviar a la nostra forma d'estar al món. Cridàvem Democràcia Real Ja! i dèiem que ja n'hi havia prou, que no érem mercaderia en mans de polítics i banquers. Sentíem per primer cop no només que calia canviar aquest país, sinó que, a més, era possible, que érem majoria. L'experiència social i política que se n'ha derivat d'aquest període ha estat molt rica: dues vagues generals, un imponent moviment sobiranista pel dret a decicir del poble de Catalunya, ocupacions, accions de desobediència civil, noves publicacions, ateneus i casals, augment del cooperativisme, experiments de tot tipus... I avui s'hi afegeix PODEM: un instrument perquè els consensos construïts sobre la base de la mobilització, l'organització i la discussió política de la majoria de la ciutadania puguin produir efectes reals de canvi polític. I és ara, el 2015 que hi ha l'oportunitat.
Sabem, però, que no és suficient amb fer fora la casta de les institucions i curtcircuitar el poder que aquesta exerceix en perjudici de la majoria de la ciutadania. El canvi no és guanyar unes eleccions o enunciar un programa, sinó que el canvi s'haurà de construir, l'haurem de construir. L'haurem de guanyar dia a dia, acció a acció. I totes som necessàries.
Cal aprofitar, alimentar i convergir amb les dinàmiques organitzatives i la creativitat popular que s'han desplegat durant els darrers quatre anys. Cal que es potenciïn i es conjurin per canviar aquest país. Cal que aquests nuclis de poder popular estiguin amatents i que no permetin que, un cop produït el tomb institucional, es perdi el pols de la ciutadania, s'oblidin compromisos o no s'estigui a l'altura del que cal, del que volem i somiem. Cal multiplicar-los. Són agents del canvi, són òrgans de la transformació.
En definitiva, és aquest un dels grans reptes que tenim al davant, treballar en una gran xarxa pel canvi, que sigui capaç d'articular experiències, sabers, lluites i propostes per acompanyar, per potenciar, per fer qualitativament més ric i més profund aquest canvi, per transformar la nostra societat i assolir una democràcia real que garanteixi el dret a l'existència de la ciutadania i el dret a decidir dels pobles.
Guanyar les eleccions i fer-los fora, només és el primer pas. El canvi tot just comença.
Un 15 de maig de 2011 sortíem a les places i quelcom va canviar a la nostra forma d'estar al món. Cridàvem Democràcia Real Ja! i dèiem que ja n'hi havia prou, que no érem mercaderia en mans de polítics i banquers. Sentíem per primer cop no només que calia canviar aquest país, sinó que, a més, era possible, que érem majoria. L'experiència social i política que se n'ha derivat d'aquest període ha estat molt rica: dues vagues generals, un imponent moviment sobiranista pel dret a decicir del poble de Catalunya, ocupacions, accions de desobediència civil, noves publicacions, ateneus i casals, augment del cooperativisme, experiments de tot tipus... I avui s'hi afegeix PODEM: un instrument perquè els consensos construïts sobre la base de la mobilització, l'organització i la discussió política de la majoria de la ciutadania puguin produir efectes reals de canvi polític. I és ara, el 2015 que hi ha l'oportunitat.
Sabem, però, que no és suficient amb fer fora la casta de les institucions i curtcircuitar el poder que aquesta exerceix en perjudici de la majoria de la ciutadania. El canvi no és guanyar unes eleccions o enunciar un programa, sinó que el canvi s'haurà de construir, l'haurem de construir. L'haurem de guanyar dia a dia, acció a acció. I totes som necessàries.
Cal aprofitar, alimentar i convergir amb les dinàmiques organitzatives i la creativitat popular que s'han desplegat durant els darrers quatre anys. Cal que es potenciïn i es conjurin per canviar aquest país. Cal que aquests nuclis de poder popular estiguin amatents i que no permetin que, un cop produït el tomb institucional, es perdi el pols de la ciutadania, s'oblidin compromisos o no s'estigui a l'altura del que cal, del que volem i somiem. Cal multiplicar-los. Són agents del canvi, són òrgans de la transformació.
En definitiva, és aquest un dels grans reptes que tenim al davant, treballar en una gran xarxa pel canvi, que sigui capaç d'articular experiències, sabers, lluites i propostes per acompanyar, per potenciar, per fer qualitativament més ric i més profund aquest canvi, per transformar la nostra societat i assolir una democràcia real que garanteixi el dret a l'existència de la ciutadania i el dret a decidir dels pobles.
Guanyar les eleccions i fer-los fora, només és el primer pas. El canvi tot just comença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada